Lo Port de Tortosa: 2015

Atesa la naturalesa fonamentalment calcària del massís, la presència de les espècies calcícoles és aclaparant.

Entre les silicícoles només “Pteridium aquilinum” apareix prou abundant, tot i les altres testimonis en llocs aïllats de substrat favorable, com és el “Trifolium arvense”, que creix sobre els sòls basàltics, al vessant d’Horta.

En aquest paràgraf introductori del llibre especialitzat: “Flora del Massís dels Ports” s’identifiquen els diferents estudis botànics sobre el tema, tot citant-ne els seus autors.

Cavanilles (1795-97), sobre la Tinença de Benifassà, al extrem SW del massís. L’any 1863 es publicava a Dresde (R.D.A.) la Serie inconfecta plantarum indigenarum aragoniae de Loscos&Pardo, a la qual hi ha abundants citacions del Port, de la zona de Beseit i Rafelgarí.

A.Costa herboritzà pel vessant d’Horta (Vall de Monrela – Escala d’Arnes, Terranyes, Caro i Carlares). Les dades apareixen a “Introducción a la Flora de Catalunya” (1864).

L’estiu de 1876, R. de Bolòs visità també la zona. Les seves notes restaren en part inèdites fins el 1921, quan foren publicades per son fill A. de Bolòs.

No tenim testimonis directes d’altres visites de botànics a la serra, llevat de l’excursió de Llenas a les muntanyes de la Sènia (1910).

Font Quer vingué per primer cop al Port (Horta) l’any 1915, tot seguint les petjades de Costa. Dos anys després, hi tornava, ara pel vessant de Tortosa.
Fruit de la seva primera estada fou “Una excursió botànica a la Catalunya Transibèrica”. De la segona, en sortí “Vuit dies d’excursió botànica als Ports de Tortosa”.
El vessant d’Horta fou recentment explorat de nou per O. de Bolòs, Montserrat i Romo (“Collectanea”, 1985). Aquest mateix caent també ha estat estudiat, com part del territori delimitat en la seva tesi doctoral, per Anna Rovira (1986), la qual ja havia publicat (conjuntament amb J. Molero) a “Collectanea” (1983) algunes troballes interesants de les seves exploracions iniciades l’any 1980.
Torres Espuny, Lluís de. Flora del massís del Port. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1989.

la cabra salvatge

Aquí tenim un exemplar molt jove de les nostres cabres.

l’esquirol

Aquest graciós animal viu molt tranquil a les nostres muntanyes farcides de pins. No els hi falta mai menjar.

El porc senglar
Fantàstic. Impressiona veure les mares corrent amb els seus fillets ratlladets al darrere.

el duc : què us sembla? Sembla antipàtic i estirat, oi? M' encanta

La serp verda

Aquí la tenim prenent el sol i carregant les piles. En tenim una gran varietat d' espècies.

El reclau

Ni tocar-lo

Graellsia isabelae,

Els animals dels Ports

El primer inventari detallat sobre la fauna als Ports el tenim del tortosí Cristòfor Despuig, dintre dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa que tingueren lloc el 1557:
«Criense també en aquella montanya com jo he dit moltes salvatgines mes de les que son assí baix en la ribera com som porchs selvatges, cervos, cabrons montesos, cabirols, fatgines, ginetes, teixons, gats cervals, esquirols, arisons, conills, llebres, y son molt major que en la ribera, ni tampoch hi falta allí ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops, y raboses perque no s’perda lo cuidado de guardar los bestiars i les gallines; també crien allí molts géneros de ocells de rapina com son águiles caudals, águiles estorrenyes, águiles meliores, águiles cerpateres, falcons, astors, micles, alzotans, esparvers
ni tampoch hi falta allí pesquera de truches, de anguiles, de barbs, de madrilles […]»
En l’actualitat hi ha espècies que han desaparegut de les nostres muntanyes, com els cérvols (Cervus elaphus), els cabirols (Capreolus capreolus) i els llops (Canis lupus). No obstant, s’han realitzat recentment repoblacions de cabirols procedents del sud de França, i queda el dubte de l’existència del linx (Lynx pardellus); l’últim exemplar mort fou trobat als Ports el 1957, i més recentment sembla que hi ha hagut una observació que no s’ha pogut confirmar. Pel que fa al llop, l’últim exemplar mort a Catalunya va ser el 1929 a Horta; darrerament, el 1987, va ser mort un exemplar a la part més meridional dels Ports, amb tota seguretat provinent de la Serralada Ibèrica. Aquesta espècie viu encara a l’extrem nord-occidental del Sistema Ibèric, on, principalment els mascles joves, realitzen moviments erràtics dispersos, sovint lluny de la seva àrea d’origen. Per aquesta raó, en els darrers cinc anys s’han capturat llops en zones com el Pirineu occidental francès, el Prepirineu de Saragossa o la comarca dels Ports de Morella. És per aquest motiu que hom creu que el llop podria tornar a poblar les nostres muntanyes amb exemplars procedents del Sistema Ibèric.

La fauna del municipi es localitza principalment a la zona dels Ports. És d’influència netament ibèrica i nord-africana.
Entre els mamífers hi ha destacat sempre la cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp. hispanica). La cabra salvatge és un endemisme de la península Ibèrica, i un dels ungulats més característics de la muntanya mediterrània peninsular. Antigament ocupava el pla i la muntanya baixa, com palesen els fòssils i pintures rupestres del Quaternari. Actualment, a causa de l’activitat humana, es troba reclosa al massís dels Ports, encara que s’ha estès també a les muntanyes dels voltants (serres de Cavalls i Pàndols, serra de Cardó), i s’ha reintroduït a les muntanyes de Montserrat amb exemplars procedents dels Ports.

La cabra salvatge (o «sovatge», que és com era anomenada fins no fa gaire a Horta) va estar a punt d’extingir-se. En la dècada dels seixanta tan sols es comptaven una vintena d’exemplars per les parts altes de la capçalera del riu Estrets. Amb l’objectiu de protegir i recuperar l’espècie, el 1955 se’n prohibeix la caça, i el 1966 una gran part dels Ports es declara Reserva Nacional de Caça (30.418 ha). Aleshores els censos de població van anar creixent, a conseqüència de la política proteccionista i per la manca de depredadors. Aquests factors han ocasionat un gran augment d’exemplars, fins al punt que és necessari realitzar caceres selectives destinades a regular les poblacions de cabra salvatge. Els darrers anys el seu nombre s’ha estabilitzat, i els censos donen una xifra, dintre de la Reserva, d’uns 4.000 exemplars. La població dels Ports és famosa per la quantitat i qualitat dels seus «trofeus».

També hi trobem el porc senglar (Sus scrofa), amb una població que ha anat augmentant per la manca de depredadors i pels profunds canvis socioeconòmics experimentats durant els anys seixanta, que han produït un despoblament d’àmplies zones rurals. Cal tenir present que, a les nostres muntanyes, el porc senglar reapareix cap als anys seixanta, que és quan se’n maten els primers exemplars. Durant els últims trenta anys han experimentat un augment considerable, i s’estima un increment del 200% en la dècada dels setanta.

També hi són presents el teixó (Meles meles), que habita tant les parts altes dels Ports com les més baixes del terme; la llúdriga (Lutra lutra), reclosa als indrets més solitaris i salvatges i que en el riu Algars hi té un dels seus millors refugis a Catalunya; la geneta (Genetta genetta) —es creu que les portaren els àrabs a la Península—, que no habita les zones més altes del terme, i el gat salvatge (Felis sylvestris), que habita les zones forestals i del qual, dintre dels Ports d’Horta, s’han realitzat últimament alliberaments d’exemplars amb l’objectiu de reforçar l’escassa població autòctona.
Dels lagomorfs es troben la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus), que ha experimentat un fort retrocés a conseqüència de la mixomatosi. Entre els rosegadors destacaríem l’esquirol (Sciurus vulgaris), que habita les zones boscoses.

Lo Port de Tortosa

viernes, 23 de enero de 2015

Llocs molt especials

les plantes del Port

miércoles, 21 de enero de 2015

els animals del Port, els nostres veïns

Els animals dels Ports

Lo Port de Tortosa

Municipis


El toll de Vidre